FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vigilant que guarda una talaia. Funcionari que tenia cura de la vigilància de torres i de talaies de la costa o de l'interior en temps de guerra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Crustaci del gènere Balanus, de l'ordre dels toràcics, que s'assembla al peu de cabra, però mancat de peduncle, i viu fixat sobre les roques de la costa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pujar. La baixada m'ha cansat més que la pujada. Venir una costa, un camí, de pujada. Indret per on puja algú o alguna cosa. Hi ha una petita pujada que porta al poble. Pendent considerat del punt més baix al més alt. Allà el camí fa pujada. Puja . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mol·lusc marí del gènere Patella, de la classe dels gastròpodes, amb la closca cònica, sense orifici i sense estrat de nacre, que viu aferrat a les roques de la costa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que (els cabells, els pèls) s'ericin i s'estufin. No li esborrifis els cabells, que després em costa pentinar-los. Els cabells, ja se'ls ha allisats; però tot seguit se li esborrifen. Un bigoti esborrifat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home que canvia sovint d'opinions i d'afeccions, que fa tots els papers. Amfibi urodel del gènere Proteus, d'hàbits cavernícoles i amb caràcters neotènics, que viu en la foscor del carst de la costa adriàtica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de l'antiga Il·líria. Relatiu o pertanyent a l'antiga Il·líria o als seus habitants. Llengua indoeuropea parlada a la costa adriàtica i al sud-est d'Itàlia a l'època preromana. Relatiu o pertanyent a l'il·liri. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punt de l'horitzó a igual distància del sud que de l'est. [usat en aposició] Avançar en direcció sud-est. Part d'una regió, d'un país, etc., situada envers el sud-est. [usat en aposició] La costa sud-est. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punt de l'horitzó a igual distància del sud que de l'oest. [usat en aposició] Navegar en direcció sud-oest. Part d'una regió, d'un país, etc., situada envers el sud-oest. [usat en aposició] La costa sud-oest. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Costa baixa inundable per les aigües del mar o d'un riu. Terreny pantanós, localitzat al llarg del litoral, darrere d'un cordó litoral. Plana litoral formada per al·luvions marins i fluviomarins i inundable durant els temporals i les plenamars. [...]
